Exposició 1325 “Al principi va ser la paraula” al Col·legi de Periodistes de Barcelona

De XIDPIC.CAT, fotos de Susana Villafañe, 09.06.2010

Galeria fotogràfica de l’exposició que va realitzar la XIDPIC.CAT a partir de les fotografies de DaniLagartofernández:

Al principi va ser la paraula,

protagonistes de l’esperança

Aina Serra Julià

El passat dimarts 13 d’abril la sala principal del Centre d’Informació i Recursos per a les Dones va acollir la inauguració de l’exposició de fotografia

1325 Al principi va ser la paraula,de Dani Lagarto Fernández, feta amb la col·laboració de La Xarxa

Internacional de Dones Periodistes i Comunicadores de Catalunya – Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere (XIDPIC.CAT – XIPAVG). Una exposició que presenta 13 dones lluitadores, que treballen per la pau entre Israel i Palestina i que es podrà visitar fins al 28 de maig al CIRD, al carrer Camèlies, 36, de

Barcelona.

Aquest any es compleixen deu anys des que el Consell de Seguretat de l’ONU va aprovar la Resolució 1325, que reconeix la importància de les dones en la prevenció i resolució de conflictes i fa recomanacions per tal d’incorporar el punt de vista femení en els processos de consolidació de la pau. Agafant-se a aquesta reivindicació, que està lluny de ser aplicada amb naturalitat, Dani Lagarto Fernández dóna a conèixer 13 dones israelianes i palestines que treballen des d’organismes locals i internacionals per posar fi a l’històric conflicte de l’Orient Mitjà. Lagarto les defineix com “dones valentes que es comprometen, que s’enfronten a la seva família, als seus polítics i al seu univers”. Així com, Anna Solà, directora general de l’Institut Català de les Dones les considera “dones que estan trencant un estereotip, són dones activistes que tenen capacitat de decidir sobre la seva vida i el seu entorn i que representen què és ser dona en les situacions de conflicte”.

principi va ser la paraulai representa un punt de partida pel procés de pau, l’ús deparaules enlloc de bombes. Totes les respostes són imprescindibles: la llibertat, el dret,Déu, amant d’Al·là, l’equanimitat, la dignitat, la justícia, creuant fronteres, la vida, el diàleg, la resistència i la contrainformació. La regidora de Dones i Joventut del’Ajuntament de Barcelona, Elsa Blasco, considera1325 Al principi va ser la paraula “un

viatge d’art, de gènere i de cultura de pau”.Més enllà de la posada en escena de l’exposició, Lagarto expressa el sentiment que desprenen aquestes dones i que s’ha volgut plasmar com a conclusió de l’exposició:

“moltes d’elles estan convençudes que si les dones haguessin format part de les converses de pau entre les dues nacions la dècada passada, els acords haurien estat més ben estructurats i es podria haver assolit la reconciliació entre el poble israelià i palestí. Com a dones, dediquen la seva energia i els recursos a crear un altre model de negociació i relació, construint ponts de diàleg entre les dues nacions”, concepte que ja deu anys enrere s’acordava amb la Resolució 1325 de l’ONU, però que, tot i que potser fos una via de solució del conflicte de l’Orient Mitjà, encara no s’ha apostat per fer-ne una aplicació real. Aquestes 13 dones són un bri d’esperança, treballen per la resolució del conflicte en primera persona i amb mitjans escassos perquè són víctimes,però víctimes lluitadores per un futur millor.

La inauguració va comptar amb la presència de Tere Mollá, comunicadora de laXIDPIC.CAT qui moderava l’acte; el fotògraf i comunicador social, Dani Lagarto; l’Anna Solà, directora general de l’Institut Català de les dones; l’Elsa Blasco, regidora de Dones i Joventut de l’Ajuntament de Barcelona i Xavier Badia, director de l’Oficina de Promoció de la Pau i dels Drets Humans a més d’un nombrós públic que va omplir la sala principal del CIRD i amb qui van compartir una copa de cava en acabar.

Text de la Resolució 1325 en català:

Visita virtual a l’exposició:

Els retrats presenten cada protagonista en un indret que elles han considerat emblemàtic: pels records que els aboca d’abans de l’ocupació, pel que significa en el conflicte armat, perquè representa la seva situació actual o perquè consideren que és un indret d’un futur de pau, com el centre Hagar i Sara de trobada de dones àrabs i jueves que l’Ibtisam Mahameed i la seva família estan construint a la ciutat deParadise, Israel. Alhora, les dones es presenten amb els peus descalços, com a símbol d’ honestedat (amb el risc de rebuig i incomprensió dins les seves societats que això comporta), i es defineixen amb una paraula, una paraula que sintetitzi tot allò que tenen a dir, que no és poc. Dani Lagarto els demanava “una paraula que resumeixi la visió, la missió o l’emoció lligada a la seva relació personal i/o professional amb elconflicte i amb els seus respectius països”, pregunta que dóna nom a l’exposició,


Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s