Joves autores i autors d’Europa i la Mediterrània: Paraules per a la Participació, la Democràcia i la Ciutadania

 

Per Tona Gusi, Barcelona

seawords

Un mar de paraules”  és un concurs literari de relats, organitzat per quart any consecutiu per l’ IEMed  i la Fundació Anna Lindh, amb l’objectiu d’estimular i difondre l’obra de les joves i el joves talents literaris d’Europa i la Mediterrània en una temàtica comuna. En la darrera convocatòria es demanava en els relats la inclusió dels més febles a la vida quotidiana, a la resolució de conflictes socials i al respecte dels principis de justícia social i igualtat (llegiu la crònica de La Independent).

El concurs s’ha centrat enguany en el lema “Participació, Democràcia, Ciutadania”, com no podia ser d’altra manera per anar de bracet amb l’actualitat de les revoltes àrabs.

Vint dels 165 joves autors i autores de 32 països euromediterranis que van participar en el concurs foren  seleccionats pel jurat internacional del certamen i vingueren a Barcelona del 28 de novembre a l’1 de desembre per ser premiats i participar en un Taller.

escales1

Són: Atiqa Belhacene, d’Algeria; Lyuba Guerassimova, de Bulgària; Katerina Horová, de la República Txeca; Yasser Kashef, d’Egipte; Marine Ronzi, de França; Antonia Asimakopoulou i Georgios Ampatzidis,  de Grècia; Pnina Geffen i Ayelet Goshen d’Israel; Razan Majdalawieh i Raneem Tayeh, de Jordània;  Laura Lapia de Letonia; Gintar Laurinavi, de Lituània; Ilija Urovi,  de Montenegro; Hanane Oulaillah-Jazouani, del Marroc; Alaa Almalfouh i Ayah Bseisy,  de Palestina; Odagescu Bogdan Vasile, de Rumania; Vesna Hauschild, d’Eslovènia; M. Ihsan Kaadan, de Síria; i Bihter Esin Yücel de Turquia.

La quarta edició del concurs se centrà en el tema de la ciutadania activa (participació, democràcia i ciutadania) amb motiu de l’Any Europeu per a les activitats de voluntariat. El certamen literari, organitzat des de 2008 per l’IEMed i la Fundació Anna Lindh, es dirigeix a escriptors de fins a 30 anys i residents en qualsevol dels 43 països de l’àrea euromediterrània.

El jurat internacional està integrat per la crítica literària Elisabetta Bartuli (Itàlia) i les esriptores i escriptors Najwa Barakat (Líban), Jamila Hassoun (Marroc), Pere Antoni Pons (Espanya) i Alfredo Zucchi (Itàlia), guanyador de l’edició 2010 del concurs.

La cerimònia de lliurament de premis tingué lloc a la imponent sala de l’Institut d’Estudis Catalans amb les intervencions d’Andreu Bassols, director general de l’IEMed, Dimitrios Cavour de la Unitat de Coordinació de la Xarxa de la Fundació Anna Lindh i Elisabetta Bartuli, Coordinadora del Jurat Internacional. Ma. Àngels Roque, directora d’Estudis de les Cultures de la Mediterrània de l’IEMed a actuà com a mestre de cerimònia i Alfredo Zucchi, guanyador de l’edició de l’any passat fou l’encarregat de llegir el relat guanyador.

Andreu Bassols exemplificà la necessitat de vetllar i de treballar conjuntament per la democràcia a través d’un relat sobre els dos personatges Demos i Acràcia. S’interrogà sobre la conveniència o no de “ substituir la democràcia per la tecnocràcia, tal i com s’ha fet en algun país de la Mediterrània Nord.”. Animà a les i als joves a aconseguir el que es vol col·lectivament i d’una manera pacífica. Explicà que hi ha poques obres literàries sobre la democràcia i en canvi n’hi ha moltes sobre els règims autoritaris. Felicità als 20 joves escollits per llurs obres i celebrà que es poguessin trobar presencialment per reunir-se i debatre: “ Que hi hagi desacord forma part de la democràcia” asertà alhora que animà a tothom a buscar les similituds més que no les diferències.

Per la seva banda Elisabetta Bartuli es mostrà convençuda que premiats i premiades aconseguiran el mutu coneixement a través de les seves obres. Ma. Àngels Roque va destacar la diversitat de països presentats i de les obres premiades i el fet que enguany les noies hagin estat més premiades.

Les paraules premiades

 En una llarga conversa amb La Independent, la periodista i guanyadora del primer premi, la marroquina Hanane Oulaillah-Jazouani, de 30 anys i resident a Casablanca ens explica l’argument. El seu relat Le cadenas (El cadenat) narra les vicissituds per les que passa el cinquantenari Khalid, que ha estat escollit membre d’una mesa electoral, durant la primera jornada electoral democràtica i neta d’un país que surt de 50 anys de dictadura d’un autòcrata anomenat Aliens explicà la seva evolució.

Nascuda a França, filla de mare i pare del Marroc, i havent estudiant durant 5 anys a Anglaterra, decideix junt al seu marit viure al país dels seus orígens familiars i s’instal·la a Casablanca. Aquesta escriptora novella, que treballa a la ràdio local “Casa Atlàntica” , on fa un programa sobre la vida de persones originàries del Marroc migrades arreu del món, ha escrit un relat sobre el món àrab situat en un país imaginari que no s’anomena. Allí s’hi produeixen però fets coneguts per a tothom com els que han succeït a Tunísia o Egipte.

La gúspira que va encendre la redacció d’aquesta obra fou el record impactant que té l’autora del primer cop que votà al Marroc, ara ja fa 3 anys i des de la mirada de la relitat europea. “La urna on havia de votar era en una escola increïblement bruta, mancada de tot, amb finestres tancades … molt més semblant a una presó que a un espai on la quitxalla aprèn.”, diu amb passió Hanane Oulaillah-Jazouani.  Aquest disgust, que encara avui la corprèn, fou  la llavor d’aquest relat que va escriure  araig i que ha merescut el primer premi d’ ”Un mar de paraules” 2011.

Hanane Oulaillah-Jazouani

Coma a persona jove i implicada en el futur dels seu país, diu que defensa la nova Constitució del Marroc i alhora el moviment, bàsicament de la joventut marroquina, del 25 de Febrer. Per a ella l’impuls dels joves és molt important. Com aconseguir que s’apliqui la nova Constitució, creu que és per a la majoria de joves del Marroc el moll de l’ós de la qüestió. “ Dona la impressió que el govern es troba en fase d’inactivitat, ja que no hi ha avenços reals per al poble. El govern ha de concretar les coses més urgents avui per al nostre poble” i ho argumenta explicant que el salari mínim és de 200 euros, que hi ha poquíssims llocs de treball per a joves amb qualificació ( metges, científics, etc.) i que és urgent trencar amb un funcionament de la societat molt clientelista.

Com a dona analitzant el moment actual de els dones al seu país, opina amb rotunditat que el principal problema del Marroc i de la seva població femenina és l’analfabetisme. També la manca d’igualtat salarial entre la gent jove i també, en part els rols en la vida de família. Però: “ sens dubte- afirma- les coses bàsiques com la manca d’un bon sistema de salut, la corrupció i l’analfabetisme són els greus problemes d’aquest país que estimo tant i pel qual vull més democràcia per canviar a millor i tenir més esperances; més justícia per millorar les condicions de vida; i més igualtat d’oportunitats en el treball.”.

Hanane Oulaillah-Jazouani té molta confiança en el futur dels seu país i està convençuda que tot moviment serà per canvis en positiu. “M’estimo molt el meu país”, repeteix amb força.

El segon premi va ser per a Ilija Djurovic de Montenegro. Aquest jove reservat de 21 anys, curiosament treballa també de periodista, en el seu cas en un diari d’abast nacional. Ha escrit el relat THC and LCD en la llengua propia del país i explica a La Independent que a la seva obra hi podrem trobar la història contemporània de Montenegro.

El tercer premi se l’ha endut Gintare Laurinaviciuté, lituana de 17 anys, amb Playing Democracy or a Girl from the Room Republic. L’obra es desenvolupa en plena transformació política i socials dels països Bàltics després de la independència.  Aquesta jove de Lituània malgrat la seva edat ja està acostumada a guanyar premis literaris allà, al seu país. Pero aquest ha estat ben especial, el seu tutor de l’Institut li va proposar de participar-hi i ara exclama a La Independent. ” Uf!! quin disgust hagués tingut si no hi hagués pogut participar… Estic molt contenta d’haver guanyat aquest premi i haver pogut viatjar a Barcelona. Ho té clar, ella continuarà escrivint.

Entre la resta de premiats i premiades, Lyuba Guerassimova, de Bulgària es va acostar a La Independent per explicar  amb complicitat que treballa en un magazine femení i que la seva obra tracta de la vida actual i de les necessitats de les dones de Bulgaria. Antonia Asimakopoulou de Grècia ens explica que el seu relat ens apropa als fets molt violents succeïts al seu país. I, com a curiositat la guanyadora del segon premi de l’any 2011, Ayelet Gundar d’Israel ha tornat a ser seleccionada.

Ben segur que totes i tots 20 han escrit bones històries que podrem llegir en forma de llibre o revista especial de la col·leció Quaderns de la Mediterrània de l’ l’IEMEd a la propera convocatòria del premi. Tal i com ara ja podem gaudir dels relats premiats de l’any 2010.

premis1

Les diferents vessants del Taller.  Literatura i : diàleg, identitats culturals, traduccions i coneixement social 

El llenguatge literari com a instrument de diàleg fou la primera temàtica del taller i s’encarregà d’impartir-la: Ma. Àngels Roque, antropologa i directora d’Estudis de les Cultures de la Mediterrània de l’IEMed, Dimitrios Cavour de la Unitat de Coordinació de la Xarxa de la Fundació Anna Lindh i Elisabetta Bartuli, que és traductora a banda de ser la Coordinadora del Jurat Internacional d’aquest premi.

A continuació fiu el torn de L’art de l’escriptura per a la representació de les identitats culturals, temàtica impartida per Najwa Barakat, integrant del jurat i escriptora, el també escriptor i membre del jurat Pere-Antoni Pons i el guanyador de l’edició anterior, el jove escriptor italià Alfredo Zucchi. 

Peter Bush, professor i traductor, fou el ponent de la sessió El treball amb un traductor com a eina de comunicació i diàleg. Sessió que comptà amb un debat molt animat conduït per Elisabetta Bartuli .  Bush feu una classe magistral sobre les relacions entre autores i autors, responsables de traducció i finalment responsables d’edició. La feina del o de la traductora inclou també la seva consciència crítica i la seva consciència intel·lectual. Moltes vegades “haurà de recomanar i fins i tot defensar una tria davant l’editor” – diu –  “…i de totes aquestes causes s’en desprèn la necessitat de signar les traduccions o de negar-ne la signatura si el resultat no fos el de la seva voluntat”. Aquest ofici també té el poder d’escollir les autories que voldrà traduir, en el seu cas ha escollit a diversos autors prohibits com és el cas de l’exiliat Goytisolo, o d’en Josep Pla quan la llengua catalana estava prohibida. Justament una anàlisi practica de la seva traducció d’ “El Quadern Gris” fou objecte de debat i controvèrsia entre la tria a la fidelitat a l’autoria original o la convicció sobre l’opció de la traducció.

Per Bush, és important – si pensen treballar en traduccions- formar part d’un col·lectiu de traducció professional, tenir assessorament legal, etc. i que escriptores i escriptors es familiaritzin amb el món de l’edició.

Les i els joves autors feren moltes preguntes sobre els drets de còpia, les correccions, els criteris de les editorials sobre la inclusió en els llibres de pròlegs del o la traductora i els estudis actuals de traducció a les facultats. Peter Bush opina que a l’acadèmia hi ha problemes actualment ja que la immensa majoria de professorat de traducció no han fet mai aquest ofici.

Altres temes sobre els que es desenvolupà el debat foren: la influència dels mitjans tradicionals i la de bloquistes que s’estan revelant com a autoritats en la critica de llibres. La mancança de traduccions àrabs a altres llengües i la influència de l’11S en més volum de traduccions. Bush responguá a aquests seguit de qüestions. “Malgrat algunes traduccions més massives com ara la novel·la negra escandinava, normalment aquests augments són excepcionals ja que el mercat per altres llengües és molt minoritari i a més la crítica és molt conservadora”.  I d’altra banda ell està convençut que “és un mite pensar que les traduccions a l’anglès seran una porta oberta a la resta de traduccions” .

I finalment la vessant social de la literatura, la lectura com una eina de coneixement,  amb les intervencions de Jamila Hassoun, feminista, escriptora, llibretera i bibliotecària capdavantera d’una experiència de biblioteca itinerant per Marroc i, finalment, la periodista que signa aquesta crònica, com a integrant de la Xarxa Mediterrània d’Informació i Comunicació amb Visió de Gènere. És a dir, la tasca de difusió que fan les xarxes socials, o en aquest cas les periodístiques, el seguiment de temes que els mitjans tradicionals no hi fan esment, la visibilització de les dones i de la diversitat, etc. Tot l’intercanvi d’informació, per exemple, de i sobre les “primaveres àrabs” des de la visió de les dones i els joves mitjançant blocs, agències alternatives, etc.  (Llegiu newsletter de la Xarxa Mediterrània) http://donesiconflicte.wordpress.com/)

La responsable de “La caravane du livre” del Marroc, Jamila Hassoun explicà aquesta meravellosa experiència d’aquesta llibreria- biblioteca itinerant que funciona tant i tant be i que ha fet una gran tasca de suplència al Marroc. Hassoun  es pregunta: com la generació jove pot desenvolupar un esperit crític? i exposà la problemàtica de l’analfabatisme, la mancança de bibliotèques, i de literatura infantil propia, el treball a partir de llibres en llengua francesa, etc. I volgué destacar també l’éxit del treball en xarxa, la necessita de col·laboració amb autores i autors de literatura, així com amb especialistes en història, pensament, etc..

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s