Benkirane: “No hi ha més violència contra les dones que a un altre país”

Escrit per T.G. Redacció La Independent, dilluns, 21 de maig de 2012

Abdelilah Benkirane, president del Marroc, feu una exposició sobre la tasca del seu govern el dia 18 a la tarda a l’IEMed. Arribava de Madrid on s’havia reunit amb el rei Joan Carles i el president del govern espanyol, Mariano Rajoy. A la sala d’actes de l’IEMed, plena de gom a gom, l’esperaven Senen Florensa, secretari general d’Afers Exteriors del Govern de la Generalitat i Andreu Bassols, director de l’IEMed,diputats, representants d’organismes, institucions i empreses que treballen amb el Marroc i ciutadanes i ciutadans marroquis nascuts o que viuen a Catalunya. Una bona part -el vestuari en podria ésser un indicador- militants del partit del primer ministre, sinó líder sí referent de Justicia i Desenvolupament. També molts periodistes, i entre aquests i aquestes, La Independent.

Benkirane

Benkirane explicà la diferència entre el Marroc i països com Tunisia o Egipte gràcies a la legitimitat dels partits polítics i de la monarquia. Creu que la reforma constitucional s’ha fet molt bé i molt ràpidament, que calen altres reformes… Cert! I que per això ja estan funcionant diverses comissions d’experts. 

Opina que a bona part de la regió: “la història del control d’una part petita de la població damunt l’altra s’ha acabat ja que el poble s’ha despertat i vol la democràcia.”

Lamentà que hi hagi a vegades manca de comunicació entre el Marroc i Espanya, fet que facilita el desconeixement mutu. Al seu parer són molt importants a banda i banda dos factors: l’intercanvi cultural i la integració social.

La major part de preguntes del públic estaven relacionades amb la situació que viuen els més de 230.000 marroquins i marroquines que resideixen a Catalunya i la seva problemàtica en el context de la crisi. Preguntes sobre educació universitaria, possible establiment de convenis, etc. Abdelilah Benkirane respongué sempre en un to molt col·loquial però sense comprometres i anuncià que es farien canvis però tots molt suaument, a poc a poc.

Una dona del públic es referí a una possible retrocés dels drets de les dones al Marroc “fa mal al cor pensar que hi pot haver regressió” i va demanar al primer ministre que comentés les declaracions de  Nouzha Skalli, Ministra per al Desenvolupament Social, Família i Solidaritat, que afirmava que “al Marroc no hi ha pas violència contra les dones”. Benkirane respongué que “-tot i no entendre massa la pregunta- és clar que al Marroc no hi ha violència contra les dones o almenys no més que a qualsevól altre país” – i afegí tot seguit- “N’hi ha a tot arreu. I s’ha de condemnar, evidentment! També la violència contra els homes! Potser hi ha regions del Marroc o n’hi ha més de violència i cal cambiar-ho!”.

Quan les preguntes foren sobre la possibilitat del model autòmic de Catalunya i de l’Estat espanyol com a solució als problemes territorials del Marroc, Benkiranerespongué: ” No serem tant agosarats”. Per al president, el model marroquí s’ha de basar en la sostenibilitat i l’estabilitat. Confesà que no coneix en profunditat el cas de Catalunya però que tenen estudis ja força avançats cara a la regionalització.

Sobre una Amnistia Total, respongué que “potser encara hi ha algun cas però teòricament aquestes situacions ja s’han acabat.”

Pel que fa al tractament no oficial de la llengua amazic* i la necessitat de visibilització i la difusió d’aquesta cultura, respongué que ell no hi té cap objecció i que, així com la resta de temes plantejats, els canvis seran d’acord a la Constitució. D’haver-hi canvis serien prudents.

El dissabte al matí amb el President Mas tractaren sobre com reforçar les relacions econòmiques entre Catalunya i Marroc, en un context en què una cinquena part del comerç d’Espanya amb el Marroc es fa des de Catalunya, i en què la meitat de la inversió espanyola al Marroc és catalana.

*Fatima Sadiqui, professora a la Universitat de Fes, diu en l’article Dona i llengua amaziga al Marroc, publicat al llibre editat per l’IEMed “Els Amazics avui, la cultura Berber” : “L’amazic, generalment es considerat com una llengua oral i materna; per tant, és forçosament associat a les dones, sobretot del món rural atesa l’elevada taxa d’analfabetisme femení i l’èxode massiu dels homes cap a les ciutats”. Sadiqui menciona també que “el femisme radical marroquí s’ha expressat i continua expressant-se majoritàriament en francès.”

Per aquesta acadèmica, ha estat gràcies a la democratització, als organismes que treballen pels drets humans des dels anys vuitanta, i més tard les reivindicacions del moviment feminista així com les associacions a favor de la llengua amazic, que les dones i l’amazic han pogut tenir reconeixemnt oficial i afegeix que “la creació de l’Institut Reial de la Cultura Amaziga i el nou Codi de Familia no són cap casualitat històrica.”

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s